Llibre d'historietes enquadernat en cartoné en format àlbum de 64 pàgines interiors en color més cobertes que conté la traducció de la història original serialitzada a la revista Le Petit Vingtième i recopilada posteriorment en color en l'àlbum Tintín au Congo publicat en 1946 per Casterman per al mercat francobelga.
En aquesta aventura, Tintín part al centre d'Àfrica, per realitzar un reportatge. Allà l'esperen perilloses aventures, ja que els seus enemics el persegueixen per matar-lo.
En tornar Tintín del seu viatge a Rússia relatat a Tintín al país dels soviets, Hergé rep l'encàrrec de fer viatjar en Tintín al Congo, llavors colònia de Bèlgica. Aquest àlbum és un document excel.lent per veure com s'imaginaven els europeus de l'època a l'Àfrica i als africans.
La història va començar a publicar el 5 de juny de 1930 a Le Petit Vingtième (Veure biografia d'Hergé). El 1946, Hergé redibuixar totalment l'àlbum per passar-lo a color i reduir els seus 110 planxes d'origen a les 62 pàgines que tindrien els àlbums d'ara endavant. En aquesta nova versió en color va introduir nombroses modificacions, suavitzant una mica els tints colonialistes. Malgrat això, Tintín al Congo va caure en desgràcia a partir dels anys 50, i es va fer bastant difícil de trobar. Era el conflictiu moment de la descolonització, i l'àlbum no era particularment molt oportú. Però curiosament va ser en una revista del Zaire on va reaparèixer per primera vegada la història, acabant amb la quarantena de Tintín al Congo.En tornar el Tintín del seu viatge a Rússia, com està relatat a Tintín al país dels soviets, Hergé va rebre l’encàrrec de fer viatjar en Tintín cap el Congo, que llavors era una colònia belga. Aquest àlbum és excel•lent per veure de quina manera s' imaginaven l’Àfrica i els africans els europeus de l’època. La història es va començar a publicar el 5 de juny del 1930 a Le Petit Vingtième. (Vegeu la biografia d’Hergé.)
El 1946, Hergé va tornar a dibuixar totalment l’àlbum per passar-lo a color i reduir les 110 planxes que tenia a l’origen en les 62 pàgines que tindrien els àlbums a partir d’aleshores. En aquesta nova versió en color va introduir-hi moltes modificacions, suavitzant especialment una mica el caire colonialista.
Malgrat això, Tintín al Congo va caure en desgràcia d’ençà dels anys 50 i era força difícil de trobar. De fet, eren els temps difícils del moment de la descolonització i l’àlbum no resultava particularment oportú. Amb tot, curiosament, fou una revista del Zaire la que per primera vegada va fer reaparèixer la història i així es va acabar la quarantena de Tintín al Congo.
