Aquest exemplar té la darrera pàgina de l'còmic trencada (aquesta enganxada amb zel) però no afecta la història, és la ultima pagina que tenia un collage d'el personatge a el principi i a la fi de l'còmic. L'estat general és passable, tot i que la portada / contraportada i el llom estan bastant gastats. Segona edició de 1964.
Llibre d'historietes enquadernat en cartoné en format àlbum amb el llom de tela de 64 pàgines interiors en color més cobertes que conté la traducció de la història original serialitzada a la revista Le Petit Vingtième i publicada posteriorment en color en l'àlbum Le sceptre d'Ottokar publicat en 1947 per Casterman per al mercat francobelga.
Quan Tintín recull una cartera oblidada en un banc no pot imaginar-se que això el portarà al país de Sildàvia, situat al centre dels Balcans. Allà s'assabenta que hi ha una conspiració per robar el ceptre del rei, Muska XII, sense el qual aquest no pot seguir regnant. I el seu país veí, Bordúria, té clares intencions d'invasió.
La trama està clarament influïda per l'època. La història es va publicar a Le Petit Vingtième del 4 agost 1938 al 10 d'agost de l'any següent. Els signes que anunciaven la segona guerra mundial eren nombrosos i l'Alemanya de Hitler preparava la invasió d'Àustria, que va quedar annexionada convertint-se en una província més del tercer Reich.
Veiem en El ceptre d'Ottokar com Bordúria intenta annexionar el país de Sildàvia, amb l'ajuda d'un tal Musstler, (el nom és una composició de Hitler i Mussolini). Els Bordúria poden identificar-se amb els nazis en moltíssims aspectes: els noms, els uniformes, els avions i per la seva tàctica d'infiltració a Sildàvia.
