Llibre d'historietes enquadernat en cartoné de 200 pàgines interiors en blanc i negre més cobertes que conté una autobiografia del dibuixant i humorista. Volum únic.
Romeu, el creador de Miguelito, repassa la seva vida.Romeu és el creador de Miguelito, personatge que va dibuixar per a El País des del naixement del rotatiu el 1976 fins a finals del 2009. Ha col.laborat en Fotogrames, Arreu, Interviú i El Jueves, revista de la qual va ser membre fundador. Els seus dots d'observador irreverent han deixat empremta en més d'una generació. En aquesta ocasió, Romeu ha tornat la seva mirada cap a dins i en Ara que encara me'n recordo de tot (o gairebé)... ens explica la seva vida, plena de les sucoses anècdotes de qui ha viscut els apassionants i problemàtics anys de la transició des de la primera fila (atemptats d'ETA, mort de Franco, els problemes dels dibuixants de premsa a les acaballes del franquisme, les freqüents denúncies per "delictes d'opinió"...), oferint-nos un autèntic fresc sobre les últimes dècades de la història d'Espanya. Per les pàgines d'aquesta obra desfilen personatges com Perich, Vázquez Montalbán, Tierno Galván, Chumy Chúmez, Narcís Serra, Juan Luis Cebrián, Jordi Pujol... Romeu ens introdueix en la rebotiga dels programes de televisió en què va participar tant com a guionista com a autor i ens mostra els secrets de les principals revistes satíriques de la transició, algunes d'efímera vida. Amb Tom i Perich va arribar a fer més de sis-cents guions de programes, però assegura: "Sempre hem deixat passar les oportunitats de fer-nos rics. Hem obert camí per als altres, i després ens hem assegut a la vorera a veure'ls passar. Hem fundat revistes, hem muntat editorials, sempre hem tractat de fer coses, però sempre han anat malament. I quan una anava bé, ens anàvem ". Romeu no s'oblida dels seus problemes de salut, que han fet que ell mateix es defineixi com "carn de quiròfan", i els aborda amb l'estil directe i sense falsedats que caracteritza la seva obra i persona, convertint a si mateix en blanc dels seus pròpies pulles i fent gala d'un humor, negre fins i tot, en el qual no deixa canya dreta ni fa concessions a la correcció política.
