Aquesta és una novel·la de pallassos i de polítics; polítics que no saben que són pallassos i pallassos que volguessin fer carrera política. Però també és una novel·la de gurus íntegres i diplomàtiques harpies, de periodistes de veritat i inventors de notícies, de professors feliçment casats i adolescents aficionats als videoju egos, d'autors pusil·lànimes i editors mercantilistes, de zombis i mercenaris i psicòpates ... El que el lector té a les mans no és una farsa perquè es tracti d'una peça còmica que recorre de l'exageració, la paròdia i altres recursos per l'estil, sinó perquè els seus personatges són una col·lecció de farsants. Res més realista, de fet, de posar a un pallasso de candidat a la presidència. La democràcia del segle XXI és aquí una enquesta eterna, la del Baròmetre Permanent d'Opinió, l'eina en línia que quatre hores al dia, set dies a la setmana, reflecteix fidelment l'estat del Estat d'opinió. Un poble connectat a Internet potser no necessiti eleccions, però circ sempre li caldrà, sobretot quan és un poble sense pa. Amb tot, el pallasso Cucaracho és més que un artista de l'espectacle; es tracta de la major amenaça al statu quo que el país aquí retratat hagi conegut en més d'una dècada. Aquesta és una novel·la de pallassos i, per tant, l'única cosa que podria criticársele són les rampes del riure que procurarà el lector. És clar que, com tothom sap, els pallassos són éssers tristos, i més trist encara és que aquesta farsa sobre un país corrupte i impotent qualsevol s'assembli tant a la vida en tants països de veritat. No obstant això, no cal oblidar que, com diu un dels distingits farsants d'aquest llibre que reflexiona sobre si mateix, el gran descobriment de la novel·la moderna és que la infelicitat ven.
