Mitjans del segle XIX. Una granja de porcs a les terres ombrívoles del sud de Kentucky és l'escenari d'una revelació atroç: Ginny descobreix en la figura del seu marit, Linus Lancaster, a un home embrutit i un cruel esclavista. A la recerca de solaç, Ginny troba a Cleome i Zinnia, dos joves esclaves que treballen a la granja. La mort de Lancaster i les seves conseqüències faran que la vida de les tres canviï per sempre.
"La benèvola" és una novel·la històrica perquè està ambientada en una altra època, però aquesta època no deixa de ser la nostra. I encara que les seves pàgines recullen la perversitat amb què el maltractament dibuixa els seus cercles, tampoc és aquesta la senzilla història d'una venjança.
Guanyadora del Premi Anisfield-Wolf i finalista del Pen / Faulkner el 2013, "La benèvola" posa en dubte tota mena de convencions sobre l'esclavitud, alhora que dóna compte, amb una prosa tan suggerent com allunyada de l'espectacle, de la intensitat emocional d'uns éssers que excedeixen el que es té per humà; la seva crueltat, el seu sofriment, el seu deliri.
Perquè «benèvola» aquí és una altra manera de cridar a les Fúries de la mitologia romana: deesses de la venjança que en aquesta narració són, més aviat, un accident de la història. L'accident de néixer dones o esclaves; víctimes convertides en botxins. La circumstància fer-se de sobte amb una resta de poder que, però, mai portarà la redempció.
