No tots tenim úter, però tots hem viscut en un.
Més de 200.000 seguidors a les xarxes.
Hi ha moltes maneres de ser mare i d'altres de ser filla, així que digues-me com vols a la teva mare i et diré qui ets.
Decidida a descobrir d'una vegada per totes la seva identitat, Lola Vendetta torna disposada a tallar en sec, amb l'ajuda de la seva catana, el cordó umbilical ia emprendre pel seu compte el camí de la reEvolució Femenina.
La crítica va dir sobre Lola Vendetta. Més val Lola que mal acompanyada...
«Llegir Més val Lola que mal acompanyada és alliberador. Perquè encara que per a alguns lectors primmirats el seu missatge resulti massa intens, la veritat és que algú s'havia de treure la catana. Algú ho havia de dir.»
Lluna Miguel,Playground
«Lola Vendetta, [...] protagonitza una de les més ferotges, desinhibides i felices sàtires gràfiques feministes que he llegit (i vist) darrerament. I tot això sense mica de compunció i amb grans dosis d'alliberador desimboltura. I, a sobre, reivindicant l'autosuficiència, el vibrador i els pèls a les aixelles, com ha de ser. Si volen descobrir una dibuixant amb moltes coses a dir (i pintar) i sense pèls (en la llengua), no us la perdeu.»
Manuel Rodríguez Rivero, Babelia (El País)< /P>
«Un llibre d'il·lustracions marcadament feministes que ha portat més d'un maldecap a la seva autora. Lola Vendetta és una xavala que, quan escolta comentaris com "Calladita estàs més maca", "Totes les dones sou iguals" o "Es nota que t'ha baixat la regla", treu la catana i degolla el seu interlocutor.»
Álvaro Colomer, El Món
«Lola Vendetta; és jove, acaba de sortir d'una relació i s'enfronta al seu entorn, al seu cos, a la societat... En fi, què us explicarem? Súper recomanable debut de Raquel Riba Rossy.»
Territori Clandestí (Ràdio 4)
«Les vinyetes, provocadores i contundents, reflecteixen conflictes de parella, frustracions sexuals, masclismes encoberts i situacions delirants.»
Pilar Vera
«Encara que Lola afronta assumptes espinosos com la violència psicològica al si de la parella, l'assetjament i les frustracions sexuals o els rols socials i culturals que s'atribueixen a la dona ho fa sempre des de l'humor i el riure, perquè, com afirma la mateixa autora, "el feminisme no es pateix, es gaudeix".»
Sergio Andreu, EFE
