Durant els anys transcorreguts entre el final de la Segona Guerra Mundial i la irrupció de la televisió com a mitjà de masses, l'entreteniment més popular entre els joves d'Estats Units va ser el còmic. Tan popular, que va provocar alarma i veritable pànic entre els guardians de la moral i els bons costums. Es van organitzar cremes públiques de còmics per tot el país. Diverses ciutats van votar la seva prohibició. El Congrés va intervenir i va celebrar vistes que pràcticament van destruir les carreres de centenars de dibuixants, guionistes i editors. "La plaga dels còmics" explora les arrels i conseqüències d'una polèmica que va estar en l'origen d'un veritable terratrèmol cultural.
David Hajdu explora les arrels i conseqüències d'aquella controvèrsia que, tot i haver copat en el seu dia les primeres planes dels diaris, és en paraules del propi autor «un capítol pràcticament oblidat en la història de les guerres culturals, que xoca amb idees que avui donem per fetes sobre l'evolució de la cultura popular, entre elles el naixement de la sensibilitat de postguerra; una sensibilitat fosca i descreguda, resignada a la violència i obsessionada amb el sexe, recelosa de l'autoritat i ancorada en la immaduresa de la joventut, que sol assumir-se com a conseqüència del rock 'n' roll. La realitat és molt més complexa. Elvis i Chuck Berry van ser la banda sonora d'un moviment creat pels còmics ».
