Una nova masculinitat és possible.
La nova croada de Lola Vendetta (315.000 seguidors)
>Lola Vendetta treu el cap perplexa a la seva vida d'adulta i ha d'escollir entre totes les maneres que se li ofereixen d'afrontar el món i l'amor?
De nena només ha vist homes valents, alliçonadors , violents o salvadors, i si alguna cosa sap Lola és que no té cap gana de ser salvada. Però ara s'hi desplega un panorama variat d'homes, i molts, per sobreviure en societat, semblen haver hagut de negar-se molt de si mateixos: la vulnerabilitat, la identitat sexual, les emocions, la por a les expectatives... Potser hagi arribat l'hora de guardar la catana i intentar comprendre's.
Amb el seu sempitern esperit mordaç, Lola Vendetta emprèn la seva nova croada, perquè no hi pot haver un nou feminisme sense una nova masculinitat. >
La crítica ha dit sobre els seus llibres anteriors:
«Un crit feminista que tots hauríem de llegir.»
Lluna Miguel, El Cultural de El Món
«Ens arriba Val més Lola que mal acompanyada, de Raquel Riba Rossy, reivindicant l'autosuficiència, el vibrador i els pèls a les aixelles, com ha de ser. Si volen descobrir una dibuixant amb moltes coses a dir (i pintar) i sense pèls (en la llengua), no us la perdeu.»
Manuel Rodríguez Rivero, Babelia
«Confesso que he plorat amb el llibre.»
Berna G. Harbour, El País
«Ofereix un nou discurs sobre l'experiència vital femenina, en primera persona.»
La Vanguardia
«Raquel Riba Rossy dóna, a Quina patxa, mama?, una sablada feminista als estereotips més cuquis que ha deparat la llarga, silenciosa (i plena de cruïlles, atropellaments i atzucacs) història de la maternitat.»
La Veu d'Astúries
«Un volum imprescindible que torna a demostrar la inesgotable mordacitat de la seva autora.»
Pablo Martínez Zarracina,< I> Les Províncies
«Amb una mirada sense censura, Lola Vendetta mostra la cara més visceral dels seus pensaments de dona. Incòmode i reivindicatiu còmic.»
J. Oliver, Última Hora
«Explora amb crueltat i humor feridora la construcció del jo a la llum de les nostres dependències i afectes.»
Eudald Spluga, PlayGround< /I>
