Molt de tant en tant es creua en les nostres vides una pel·lícula que no és semblant a cap altra. Una pel·lícula que no només posa davant nostre un món que no coneixíem sinó que té, a més, la capacitat d'influenciar la manera com veiem el món una vegada que travessem l'experiència de mirar-la. El seu visionat no ens allunya de la realitat: la reconfigura. Perquè l'efecte que aconsegueix meu veí Totoro sobre nosaltres és el mateix que té el propi Totoro sobre Mei i Satsuki: la nostra realitat queda desplaçada durant el temps que aquests factors, ja siguin, segons el cas, pel·lícula o esperits de la naturalesa, acaparin la nostra atenció. El que distingeix a aquesta obra d'un mer entreteniment és que si ens lliurem a ella amb la mateixa naturalitat i confiança amb què Mei s'enfila per primer cop al llom de Totoro, a l'emergir del món que ens planteja ja no serem els mateixos.
