Un testimoni gràfic dels dies d'alarma, escrits i dibuixats per Víctor Coyote, qui retrata situacions quotidianes amb humor, intel·ligència i malenconia.
el primer dia de l'estat d'alarma decretat pel Govern per lluitar contra el coronavirus era diumenge. Al forn del meu barri, un cartell retolat a mà: «Dins de la botiga, a 1 persona.» «És pel bé de tots. Gràcies. » La petita botiga s'havia adaptat immediatament a la nova situació.
Jo també vaig reaccionar ràpid -crec que no vaig ser l'únic- i vaig intuir que hauria dibuixos i històries d'interès enmig d'aquella situació de semicatástrofe. A l'endemà vaig començar a publicar a Instagram un diari en format de tires. Recordo que vaig comentar el projecte per telèfon amb una amiga i em va dir: «¿Tindràs suficients llapis?»
Poc abans, el 6 de març, divendres, vam presentar el meu disc «Les comarcals» a Madrid. El dimarts següent vam suspendre els concerts de dijous i divendres a Barcelona i Saragossa, respectivament.
Durant setanta-dos dies vaig anar desenvolupant les històries de Dies d'Alarma fent servir el meu estil de sempre : ni massa brut, ni massa irònic, ni massa entranyable, però ben carregat de moments bèsties, sarcàstics i lacrimògens. En aquest temps en què la gent va experimentar uns quants alts i baixos emocionals, hi va haver coincidències i xocs entre el seu ànim i els meus dibuixos. «Que el pànic no et faci malbé cap acudit i que la conya no anul·li una dosi racional por », vaig escriure en una de les vinyetes. d'això es tracta.
Víctor Coyote
