La policia li trepitja els talons. També uns fanàtics ultracatòlics li van al darrere. És el fill de el comissari, va armat, és molt perillós i acaba d'arrasar amb un tren de passatgers. Angel no té por a res i és pura nitroglicerina. Un torrent de maldat. Un psicòpata imprevisible en els seus rampells de còlera, però també capaç de les més sofisticades perversions. No actua per diners ni el mouen les baixes passions. Això de Angel és ràbia sintetitzada. Odi infinit. Delit en la matança. Àngel mata per gust i per convicció. El seu és pura supervivència.
Entre un còmic de Jan i un Liberatore. Com una peli de quinquis dirigida per George Miller. I amb música de Slayer. Les referències són múltiples perquè Angel és un fill de mil pares. Una festa en vinyetes i una excusa de IRON per dibuixar l'espectacle de la violència i donar-se a l'acció frenètica. Per la cara. Pel pur plaer de el moviment, la fúria i la barrabassada.
El resultat, que al seu dia va ser vilipendiat per la crítica i adorat pels lectors, és encara un dels còmics més sorollosos que es coneixen. Es recopilen aquí les dues aventures llargues de l'enemic públic número ui se salten amb il·lustracions i historietes curtes que donen la biografia integral qual considera un dels personatges més emblemàtiques d'aquells desencantats anys 90.
