Llibre d'historietes enquadernat en cartoné de 112 pàgines interiors en blanc i negre més cobertes que conté una historieta autoconclusiva sobre la resistència a Astúries contra el franquisme. Volum únic.
Després del triomf del cop militar del 1936, alguns combatents republicans van seguir lluitant per les llibertats durant la Segona Guerra Mundial. Quan aquesta va acabar, de tornada al seu país es van tirar a la muntanya per, a més d'evitar les represàlies dels vencedors nacionals, seguir lluitant pels seus ideals. Aquest grup de guerrillers va rebre el nom de maquis, l'etimologia dels quals prové de les zones d'arbustos i matolls (màquia) on desenvolupaven la seva activitat. En aquesta novel·la gràfica, Manuel Antonio García Iglesias recrea la peripècia de tres dones que a finals dels anys quaranta actuen com a enllaços amb els maquis càntabres. La figura dels enllaços va ser fonamental en la resistència, ja que procuraven als emboscats aliments, roba, tabac, informació, i preservaven la seva supervivència jugant-se la vida. Amb aquesta història l'autor no només vol mostrar l'inconformisme d'aquestes dones, sinó també remarcar com per força i sota la força es buscava la humiliació dels vençuts, que de vegades acabaven per abraçar l'autocensura, «una manera de morir poc a poc».
