A "Matar-se per viure", Chuck Klosterman combina el periodisme musical i la crònica viatgera per narrar la història de la seva odissea automobilística de vint-i-un dies i 10.552 quilòmetres (els que separen l'habitació de l'hotel Chelsea en què Sid va assassinar Nancy, a Nova York, de la casa on es va suïcidar Kurt Cobain, a Seattle) a la recerca de tota una sèrie de llocs relacionats amb la mort de rockers cèlebres. El motor del seu periple, però, no és la pura morbositat, sinó un genuí interès per indagar en el sentit de l'amor, la vida, la mort i la fama, amb l'esperança d'arribar a respondre's les preguntes següents: És morir lúnic que li garanteix un llegat a una estrella del rock? ¿Potser són els accidents d'avió, les sobredosis, els incendis i els suïcidis amb armes de foc la veritable porta de la immortalitat per a un artista? I en aquest cas, per què?
