Va formar part El Dijous d'un complot judeo-maçònic-republicà per acabar amb la monarquia espanyola? És cert que els seus dibuixants treballaven consumint grans quantitats d'alcohol mentre ingerien substàncies estimulants? ¿Va desaparèixer algun col·laborador explorant els famosos límits de l'humor i van haver d'indemnitzar la vídua? Cap d'aquestes preguntes té resposta en aquest llibre que es limita a explicar allò que és inexplicable: com uns tipus d'allò més normal van editar una revista d'humor consumida cada setmana, durant dècades, entre 500.000 i 750.000 lectors, fita que van aconseguir sense ser beneïts per el establishment cultural —més aviat al contrari— i sense rebre cap distinció ni cap subvenció. Com ho van aconseguir, doncs? És el que explica aquest llibre, amic, ho hauràs de comprar.
