GUANYADOR DEL BAILLIE GIFFORD PRIZE AL MILLOR LLIBRE DE NO FICCIÓ I MILLOR LLIBRE DE L'ANY SEGONS The Spectator, The Times, The Telegraph i The Sunday Times
La duquessa de Windsor els adorava. Noël Coward els menyspreava. J. R. R. Tolkien els va desairar. Els Rolling Stones els van copiar. Bob Dylan els va introduir a les drogues. Leonard Bernstein els admirava. Muhammad Ali els va anomenar "marietes". John Updike els va comparar amb el sol sortint en un matí de Pasqua. Els primers ministres britànics els van adular. Vladimir Putin va dir que escoltar-los quan era jove a la Unió Soviètica va ser "un bufa de llibertat". Bruce Springsteen va afirmar: "Mai vaig voler conèixer els Beatles. Jo volia ser els Beatles"... Ningú ha estat aliè a la seva música. Com va observar la reina Isabel II a les seves noces d'or: "Pensem en allò que ens hauríem perdut si mai no els haguéssim escoltat".
"1, 2, 3, 4: Els Beatles marcant el temps" traça la fusió fortuïta dels quatre elements clau que componien el grup: el foc (John Lennon), l'aigua (Paul McCartney), l'aire (George Harrison) i la terra (Ringo Starr). També explica les històries estranyes i sovint desafortunades de les persones que van orbitar al voltant dels Fab Four, com Fred Lennon, Yoko Ono, el Maharishi, la tia Mimi, Helen Shapiro, l'estrafolari entabanador "Magic" Alex, Phil Spector, el dentista psicodèlic John Riley o l'oficial de Policia Norman Pilcher —la seva fallida nèmesi—, entre moltíssims altres. Craig Brown compon un sorprenent, hilarant i intel·ligentíssim gresol calidoscòpic, barreja d'història, etimologia, diaris, autobiografia, cartes d'admiradores, assajos, vides paral·leles, festes llegendàries, llistes de tota mena, entrevistes, anuncis, subhastes i històries increïbles. amanit amb uns peus de pàgina inoblidables— per deixar constància de l'enorme influència que els Beatles van tenir no només sobre el seu temps, sinó també sobre tots els que van venir després.
