Llibre d'historietes enquadernat en cartoné de 176 pàgines interiors en bitò més cobertes que conté una historieta autoconclusiva de ficció sobre la precarietat. Volum únic.
A Carol li paguen per allotjar-se a hotels de luxe i valorar, d'incògnit, la qualitat de les seves instal·lacions. Omar estudia electrònica en un centre de FP i dorm al carrer. Carol i Omar viuen a la mateixa ciutat i, no obstant, habiten dos universos diferents. Els seus camins no s'haurien de creuar mai. Però estem al març del 2020, i el que és inimaginable està a punt de succeir. “Aquest còmic –subratlla el guionista José Antonio Pérez Ledo– va néixer el dia que la meva parella va anar de visita a un centre de formació professional d'un barri de Bilbao. En tornar a casa, em va explicar que molts joves sense papers estudien al dia i pidolen a la nit. Dormen en albergs, caixers o abrics d'un pont. Els professors, segons li van dir, no triguen a descobrir-ho. Nois aplicats i vitals comencen a mostrar-se conflictius i taciturns. Molts tiren la tovallola. Abandonen els estudis i es llancen a la supervivència pels mitjans que siguin. Altres resisteixen”. Durant la realització de L'invasor, els autors van aprofundir en aquesta realitat, com alguns d'aquests nois aconsegueixen tirar endavant, amb el seu esforç i amb l'ajuda d'una xarxa de bones voluntats organitzades al marge de les institucions. I ho fan Orbe i Pérez Ledo sàviament, construint una ficció absorbent a partir d'aquesta veritat opacada. Per desenvolupar aquesta obra, Àlex Orbe ha comptat amb una ajuda a la creació per haver estat una de les propostes guanyadores d'una de les beques anuals concedides pel Departament de Cultura del Govern Basc.
“A L'invasor Pérez Ledo i Alex Orbe fan una ostentació del seu mestratge com a narradors-caçadors a través d'un esquer perfecte que t'atrapa com a lector per emportar-te on no t'esperaves: una història plena d'humanitat enmig de l'adversitat. El més extraordinari enmig del que és més quotidià. Exactament el tipus d'històries de què estem tan necessitats. Javier d'Isusi