Carrers secrets, de Pierre Mac Orlan, publicat per entregues el 1934, és un dels grans reportatges del segle XX sobre la mala vida i la feix social durant els convulsos i fascinants anys d'entreguerres. Pierre Mac Orlan (1882-1970), autèntic i últim aventurer venerat per Boris Vian, Raymond Queneau, Blaise Cendrars o Guy Debord, entre tants altres, va ser un dels millors escriptors del seu temps. El seu ull, gairebé clínic, en cròniques en què va desenvolupar el seu singular estil -que va descriure com a «fantàstic social»-, el va conduir fins als carrers més sòrdids i els abismes urbans més tenebrosos, visitant covatxes, prostíbuls i tavernes per trobar-se amb els personatges que apareixen en aquest prodigiós assaig, mai abans publicat en castellà: pàries amb cicatrius i vides de penalitats i ganivetades, moltes putes i no pocs xulos (entre trucades a la Mesquita o bandes d'apatxes) i legionaris -amb els quals va confraternitzar- a la recerca una bona mort. «Ja en decadència -escriu a Calles secretas-, he reprès la ruta que vaig seguir "en els temps de la meva boja joventut". M'he ensopegat de nou amb el leg
