Tinc por de caminar sola de nit pel carrer. Por a no ser acceptada. Por a obsessionar-me amb l'amor romàntic. Por a desactivar els rols tradicionals en les meves relacions sentimentals i familiars. Por a desitjar. Por al meu propi cos i a l'aliè. Por a engreixar i envellir. Por a fracassar com a mare, i a la pressió social per la maternitat. Por a la pèrdua. Por, en general, a no estar a l'alçada.
Tinc molta por. Tota l'estona. Però el cinema de terror m'ha ajudat des que era nena: alhora que alimentava els meus temors i generava molts nous, m'ha brindat un lloc en el qual aixoplugar-, en el qual aprendre. Ara que tinc més eines per combatre-sóc capaç de enfrontar-me a ell. De guanyar a la por.
