David Cronenberg sempre va voler ser escriptor. El seu desig d'escriure, ajornat en diversos moments de la seva vida per diversos motius, tornava una vegada i una altra. La seva necessitat de narrar(s) a través de la paraula escrita, la seva admiració pels novel·listes de ciència ficció, la devoció per Nabokov, Kafka, Burroughs... Tot ho conduïa inevitablement a expressar el seu univers personal i intransferible mitjançant una lletra que es va anar infectant, amb l'esdevenir dels anys, amb una imatgeria audiovisual inigualable. Una necessitat, una (com)pulsió, que ha cristal·litzat en una mentalitat artística pròpia i única a la indústria cultural. Tot director de cinema, diu Cronenberg, crea una realitat virtual.
.
.
