Llibres Walden publica "Criatures estàtiques", un llibre que explica la història de les fotonovel·les, des de les cinenovel·les i fotofilms dels anys 30 fins a les reivindicacions kitsch i artístiques dels 80.
Tot i ser denunciada per l'Església per pervertir els valors tradicionals, criticada pels comunistes per perpetuar els valors burgesos, injuriada per la literatura i la intel·lectualitat, vilipendiada per la fotografia artística i odiada pel món del còmic i fins i tot per alguns dels seus majors impulsors, la fotonovel·la va gaudir a mitjans del segle XX de gran popularitat als països llatins d'Europa i Amèrica. Nascuda als anys de postguerra com a complement del cinema, encasellada injustament com a gènere romàntic i finalment substituïda per les telenovel·les, les fotonovel·les van ocupar durant un quart de segle les pàgines de revistes femenines, juvenils, cinematogràfiques i musicals, però a més van tenir desenes de capçaleres pròpies , principalment de gènere romàntic, però també d'acció, de terror, eròtiques o d'humor.
Al llarg de 240 pàgines i gairebé 300 imatges de tot tipus de fotonovel·les, "Criatures estàtiques" intenta recuperar un format oblidat i injuriat repassant la seva història i, de passada, reivindicar la fotonovel·la no només com a objecte del passat, objecte d'estudis acadèmics fora de les nostres fronteres, sinó com a sistema de narració amb un gran potencial per explicar històries visualment en una societat que viu, avui més que mai, obsessionada amb la imatge.
