Revista d'historietes de paginació variable en blanc i negre més cobertes en bitò i en color que conté una antologia d'historietes d'autors europeus i americans. Sèrie oberta.
Lnus és la revista mensual de cmics més important d'Itàlia, fundada per Giovanni Gandini el 1965. A les seves pàgines van debutar diversos personatges de còmics italians i nord-americans (com els personatges de Marvel). Publicada al principi per Milano Libri, editorial adquirida després per RCS Rizzoli, actualment la publica Baldini Castoldi Dalai.
El seu format "gran" va perdurar fins al 1979, quan es va convertir en una revista "de butxaca". Després, el 1992, va tornar al format "gran". El primer número de Linus va aparèixer a l'abril de 1965 editat per Milano Libri, una subsidària de Rizzoli. El seu director era Giovanni Gandini. Des del 1972, amb la direcció del successor de Gandini, l'intel·lectual, periodista i escriptor Oreste del Buono, Linus va arribar a ser una de les revistes més celebrades d'Itàlia. Linus va ser el lloc on una gran quantitat d'importants còmic italians van veure la llum per primera vegada, incloent Neutron/Valentina de Guido Crepax i Girighiz d'Enzo Lunari. També es publicaven regularment tires satíriques de destacats autors italians com Altan, Alfredo Chiappori, Sergio Staino, Ellekappa, Angese, Vauro, Bruno D'Alfonso i estrangers com Jules Feiffer. Més espai encara ocupaven sèries estrangeres com ara Peanuts, Popeye, Li'l Abner, Bristow, Dick Tracy, etc.
Sèries de còmics d'acció com Dick Tracy o Jeff Hawke es publicaven inicialment com a números separats. Posteriorment van passar al mensual Alterlinus (després Alter Alter o simplement Alter, 1974), on es van recollir els còmics d'orientació més adulta, incloent-hi les innovadores obres dels francesos Moebius, Enki Bilal o Philippe Druillet i dels italians Sergio Toppi, Andrea Pazienza i Lorenzo Mattotti. L'aventura més pura es va reservar per a Corto Maltese, creada el 1983, en honor del famós personatge d'Hugo Pratt.
Des dels seus inicis, la secció de còmic es va acompanyar d'una secció extensa dedicada a assumptes de societat, política, mass media, literatura i cultura en general. El primer número, per exemple, contenia una entrevista realitzada per Umberto Eco al novel·lista Elio Vittorini.
