Llibre d'historietes enquadernat en cartoné de 176 pàgines interiors en color més cobertes en un volum integral que conté una història ambientada a la guerra dels Balcans. Volum únic.
A la primavera del 1992, els protagonistes de Dies sense escola, un nen de sis anys, que serà acollit per Elena Uriel i Sento, i una nena de quatre, somien que, en acabar l'estiu, començaran a anar a classe amb els seus amics, però de cop i volta es desferma al seu voltant una guerra que, durant tres anys, els arrossegarà a l'infern. Totes les guerres semblen, sempre, la mateixa guerra, aquesta en què els quatre Genets de l'Apocalipsi, sempre moguts per interessos foscos, sembren indiscriminadament mort, gana i dolor, arrasant tot al seu pas. Les víctimes són, sempre, les mateixes víctimes; persones innocents abandonades a la seva sort i atrapades al mig de la barbàrie i l'horror. Entre aquestes víctimes, els nens són especialment vulnerables. Trenta anys després de la guerra dels Balcans, aquests nens ens comencen a explicar, i no recorden grans batalles ni moments històrics, com relaten els llibres, sinó que rememoren els seus dies i nits, durant tres llargs anys, amb hiverns freds i calorosos estius , amb la gana, la malaltia i la mort cavalcant a plaer pels camins. Recorden la por i recorden també jocs i rialles, recorden el seu present, perquè tots els nens viuen sempre, amb innocència, en el present que, a cada moment, els toca viure.
