Robert Bloch (1917-1994) empezó a publicar a los 18 años y enseguida se convirtió en autor cotizado de las páginas de las revistas de género más importantes de Norteamérica y del Reino Unido –en especial de la legendaria Weird Tales– además de colaborar asiduamente en la radio, la televisión y el cine, donde ganó fama universal gracias a la adaptación que hizo Alfred Hitchcock de su novela «Psicosis». Deixeble de Lovecraft en els seus primers anys, aviat va desenvolupar un estil propi que no trigaria a fer escola no només entre els escriptors pulp, sinó entre els periodistes d'esdeveniments. El seu indiscutible talent va cridar l'atenció d'August Derleth, que va publicar els seus primers llibres a la mítica editorial Arkham House, on va aparèixer el 1960 aquesta col·lecció de contes: «Dolços somnis...» Les quinze històries d'aquest volum ens revelen a Robert Bloch no només com a mestre de l'horror sinó com a cronista de la Amèrica que transitar tant en clau d'humor com macabra pels cingles del gènere, fidel sempre a la seva tesi: la realitat és infinitament més terrorífica que la ficció; un boig és molt més temible que el més cruel dels vampirs clàssics. Hi ha aquí, és clar, històries de vampirs i de fantasmes, d'al·lucinats i d'innocents que maten. I històries de nens perversos i adults no menys perversos... La gran virtut d'aquests contes rau que al final no sabem qui és més temible, si el vampir amb tota la seva tradició cultural i llibresca o l'innocent que mata precisament perquè vol ser bondadós. Com va dir Bloch en una nota per a una recopilació dels seus contes: «Espero que vostès devorin aquests contes... abans que ells els devorin a vostès».
