Comença un cicle nou per a Eikyo. Traspassada la frontera del número 50 tenim la vista posada en el futur, i tant de bo, que ens acompanyis 50 números més. Amb la propera arribada de la primavera ens concentrem en el renéixer i sobretot, en gaudir del que és efímer -que és tot.
Suposem que ja t'imagines que ens agrada molt el Japó, però l'admiració que desperta en nosaltres el país no ens impedeix veure també els aspectes en què falla, com a societat, com a país o com a cultura. En aquest sentit, a les properes pàgines trobaràs una iniciativa nascuda a Tòquio que facilita que les persones puguin connectar amb les seves emocions i es permetin plorar -i fins i tot faciliten a algú que t'esbandeixi les llàgrimes sí que ho desitges. No sé què en penses tu, però des del meu punt de vista, tant de bo ningú no hagués de dubtar sobre si es pot permetre plorar…
No tot és negatiu, és clar. El Japó va donar al món un dels millors directors d'orquestra de la història, és possible que n'hagis sentit a parlar, encara que la música clàssica no és el teu territori. El mateix Murakami es va asseure a conversar amb ell i després va convertir les xerrades en un llibre, si no el coneixes, te'n donaran ganes, segur.
Com ens encanta que descobreixis facetes noves de la cultura del Japó, t'explicarem com van ser les dones de l'era Heian les que van inventar l'hiragana i el van convertir en el llenguatge de l'amor. Com que l'escriptura “dels homes” no els era permesa, van decidir inventar un sil·labari, però com que els homes volien escriure-s'hi… no els va quedar més remei que aprendre'l. Una victòria femenina que, sorpresa, no s'explica gaire sovint.
I parlant de minories ignorades (les dones no són minoria, són el 50% de la població, però en allò ignorades…) descobrirem junts també alguns moments importants de la història del poble Ainu i de la defensa dels seus drets. Al capdavall, són els pobladors autòctons del país del qual escrivim 80 pàgines 3 cops l'any!
I un altre cop, un punt a favor de l'estimada cultura japonesa, que ha omplert els mòbils i portàtils del món sencer -o de l'hemisferi nord- d'angelets amb el cul a l'aire inspirats en una marca de maionesa. I és que, sembla que el Japó és especialment benvolent amb les coses petites, a les quals els dóna valor i cura, ja siguin petits espais on viure, petits objectes o fins i tot persones petites, a les quals dediquen espais d'aprenentatge i diversió que podem envejar des d'aquí on la infància de vegades sembla més un destorb que un tresor.
I com que aquestes pàgines no et duraran un quadrimestre, et proposem dos llibres, dues sèries, un animi i una pel·li. Et portem a sopar -encara que sigui amb la ment- ia visitar el vaixell insígnia de l'expo d'Osaka 2025 que és a punt de començar.
