Ricardo Gómez publica la seva cinquena novel·la, Pàtria, la bona. Igual que les anteriors, historiades ficcions enganxants apuntalades a la realitat propera amb generoses dosis de crítica social i humor càustic. En aquesta ocasió la història arrenca a Hernani, el 1985. Alberto Martín Legorburu és assassinat «accidentalment» en un atemptat dels GAL. La seva mare, Arantxa Legorburu, és una gran aficionada al programa televisiu de moda, «Un, dos, tres respongui una altra vegada». El seu germà Ángel, esperonat per la mort d'Alberto i per la relació sentimental amb una militant de l'esquerra radical basca, Irene, s'enrola a ETA. En els dies previs a l'assassinat d'Alberto, Arantxa envia una carta per participar a “Un, dos, tres”. Al cap d'unes setmanes rep una trucada on li comuniquen que ha estat seleccionada per concursar. Arantxa està destrossada i lluny de trobar-se en condicions per sotmetre's a semblant tràfec i exposició pública. Encara que tampoc vol deixar passar aquesta oportunitat i convenç el seu fill perquè vagi a la televisió amb la seva xicota. El consulten amb la cúpula de l'organització, que en dóna el vistiplau. ETA està esperant l'arribada d'Algèria d'un dels seus caps per a la creació del Comando Madrid i necessita una avançada per anar preparant el terreny. Ningú podria sospitar dels concursants del programa de més audiència de la tele. L'organització els comunica que s'hauran d'entestar a guanyar, sí o sí, a cada programa per poder seguir a Madrid el màxim de temps possible. Només hauran de perdre quan ETA ho consideri oportú i en aquest cas hauran d'optar pel premi de l'apartament a Torrevella (Alacant), ja que l'organització té la idea de crear una ordre al llevant espanyol. Però l'ombra dels GAL és allargada i des del Ministeri d'Interior tenen altres plans per a Ángel, Irene, Mayra, els bascos en general i fins i tot per a La Ruperta, si et despistes.
