Després de l'èxit de Història d'un gat, Laura Agustí torna amb un llibre de delicada bellesa: un homenatge a la natura i al llenguatge de les plantes.
«Un relat preciosista, entre l'autobiografia, el quadern d'explorador i l'assaig gràfic. [...] Virtuosisme en tinta».
Marta Caballero, El Món
Cansada de l'estressant vida de la ciutat, la Laura decideix traslladar-se amb la seva parella a una casa a Nevà, un petit poble dels Pirineus. La idea és passar tres mesos de prova abans d'atrevir-se a fer el gran salt i, potser, mudar-se de forma definitiva. «furor botànic». La seva besàvia Pilar, que curava els desànims amb safrà i la planta de Sant Joan; la seva àvia Carmen, amb la qual la Laura recollia l'oliva; la seva mare, que segueix manant-li alcohols per a fregues, i la seva germana Marina, que calma les rebequeries de la seva filla amb olis essencials.
Entre records entreteixits amb esplèndides il·lustracions, passejades pels senders dels boscos per recollir bolets, projectes per a la seva nova casa i consells per a enjardinar la nostra. P>
La crítica ha dit sobre Història d'un gat:
«Un sentit únic de l?estètica».
Revista AD
«No sé si és un llibre o una obra d'art. Probablement les dues coses».
Onda Zero
«Un llibre que actua com el millor dels homenatges: la fusió entre la vida personal i la seva relació amb els gats».
Manuel Sollo, Biblioteca Pública mar els animals al seu aire i des de ben petita. […] Molta emotivitat».
Ana Usieto, Heraldo
«M'ha enamorat perquè sóc també una enamorada dels gats […] Ho guardo amb molt d'afecte».
Ayanta Barilli, A Media> teràpia, cura i homenatge».
Saioa Camarzana, The Objective
«Un relat preciosista, entre l'autobiografia, el quadern d'explorador i l'assaig gràfic, en què aquestes criatures són el cabdell sobre el qual es desmaneja la història. [...] Virtuosisme en tinta. [...] Història d'un gat s'aparella amb títols d'altres historietistes actuals com Ilu Ros i Ana Penyas».
Marta Caballero, El Mundo
