Llibre d'historietes editat com a àlbum enquadernat en cartoné de 64 pàgines interiors en blanc i negre més cobertes en color que conté una sèrie autoconclusiva publicada a les pàgines de la revista El Víbora i que va rebre el premi a la millor obra al Saló del còmic de Barcelona del 1990. Volum únic.
Vostè mai no ha llegit un còmic com aquest. De fet, és molt difícil que pugui trobar alguna cosa semblant a Dr. Vertigo en cinema, teatre, literatura o televisió... Per ser del tot sincer li diré, estimat lector, que jo no conec cap obra de ficció similar a aquesta història, de veritable enginy especulatiu, escrita i dibuixada per Martí durant gairebé un any d'exhaustiva documentació psiquiàtrica. La vida no és un televisor endollat, però si més no és agradable disposar d'una nevera i un moble bar ben plens. Aquest és un dels nombrosos missatges subliminals que sembla lliscar Martí al llarg d'aquest llibre, crònica dels malsons, passions i desitjos inconfessables d'una mestressa de casa dels nostres dies. Una dona massa malenconiós per ser realment trist, massa reprimida per ser del tot virtuosa, massa passional per ser una veritable guineu, i en fi, una dona massa normal per ser feliç.
Alícia, 32 anys. Casada sense fills. Reina de casa seva. El seu quadre diagnòstic s'ha de veure, però el rosari de símptomes és important: confusió, culpa, ansietat, deliri, frustració…
La veritat és que Alícia ja no sent res. És buida. És carn de canó. La seva última esperança és l'inefable Dr. Vertigo, especialista psiquiàtric aliè a qualsevol teràpia coneguda. Més enllà de la hipnosi, Alícia està a punt d'abismar-se a pulmó lliure a les aigües proceloses de la seva pròpia psique.
