«La Iaia Ceravellarda sovint estava enrabiada. Ho considerava un dels seus punts forts. La ràbia genuïna era una de les grans forces creatives del món.»
Les bruixes no són gregàries per naturalesa i de cap de les maneres no tenen líders.. La Iaia Ceravellarda era la més respectada de les líders que no tenien. Però fins i tot ella va descobrir que entremetre’s en la política reial era molt més difícil del que alguns dramaturgs podrien fer creure… El rei Verence I de Lancre és assassinat pel seu cosí, el duc Felmet, i la corona del rei i el seu nadó són lliurats per un servent a tres bruixes. Les bruixes l’entreguen a una companyia d’actors ambulants, tenint en compte que el destí es redreçarà, eventualment, i que Tomjon creixerà per enderrocar el duc Felmet. El regne —la terra i el seu col·lectiu de gent al complet— està molt enutjat, i no vol esperar quinze anys, així que les bruixes mouen tot el regne cap al futur. Mentrestant, el duc, que ha decidit que vol una obra de teatre per mostrar la seva benvolença, acaba contractant la mateixa companyia d’actors en què es troba Tomjon. El duc tenia un cervell com un rellotge, i igual com un rellotge, de tant en tant feia «CU-CUUUT!».
